La creació de El Progrés

El 18 de Març de 1923 la Unió de rabassaires va oferir una important conferència al Sindicat d’Ullastrell (Serralet). Com a ponent destacat, a més a més d’altres membres del sindicat, trobem un jove advocat sindicalista: Lluís Companys.

L’advocat va explicar la problemàtica entre propietaris i arrendadors davant del nombrós públic que va omplir la sala, així com les propostes de la Unió per afavorir el col·lectiu rabassaire. També aprofità per recordar la figura del seu amic Salvador Seguí, el noi del Sucre, assassinat pocs dies pel seu activisme.

La influència que el sindicat Rabassaire va tenir al poble va conduir a que un grup de pagesos, compost per J. Carreras, M. Puig, M. Puig, A. Bisbal, J. Posa, J. Bigordà, J. Sucarrats, S. Puig, E. Moragas, J. Caballé i E. Estruch, després de diverses reunions, creessin el 4 de Maig de 1929 El sindicat agrícola “El progrés” d’Ullastrell, proper a les tesis de la Unió de Rabassaires i a postures progressistes. La progressió del nou sindicat fou important ja que en el primer any ja comptaven amb prop de 130 socis.

El trasllat de les dependències de l’Ajuntament a l’actual edifici, va permetre que el sindicat pogués adquirir la finca de Cal Vicenç de cal Font, on anteriorment s’havia reunit el consistori, l’any 1931 . Amb l’edifici del progrés, el sindicat guanya un local social, que prendrà el relleu al Serralet i complementarà el Casino, d’un perfil més conservador.

L’edifici del progrés quedà així estructurat en dos zones ben diferenciades: una amb entrada per la Serra i que comprendria la part superior de l’edifici, destinada a la vida social i a la direcció del sindicat, l’altre, que ocuparia els nivells inferiors, destinada al dia a dia del sindicat, gestionant productes agrícoles i bestiar.

Fins al final de la guerra, el sindicat actuarà com a centre neuràlgic de la pagesia més humil, és a dir aquella que no ostentava la propietat de la terra.