L’edifici

El 16 de novembre de 1938, l’última defensa de la república s’esfondrava i els nacionals superaven el front de l’Ebre, avançant ràpidament cap al nord. És així com el 24 de gener de 1939 l’exercit colpista entra a Ullastrell. Les primeres accions que duen a terme són la imposició al davant de l’Ajuntament de Don Carlos Maturana (que succeeix a l’últim alcalde republicà, Joan Font) i a requisar les propietats d’aquells que havien defensat els legítims valors de la república. La afinitat del sindicat agrícola “el Progrés” amb ERC i ACR, entre d’altres organitzacions republicanes,  provocarà que la confiscació dels béns del sindicat sigui immediata. Un temps després, l’any 1944, la justícia del règim resoldria l’expedient atorgant la titularitat dels béns del sindicat a la DNS (delegación nacional de sindicatos ) de la FET i les JONS, que a la seva vegada la vengué a la “hermandad sindical de labradores y ganaderos” d’Ullastrell , fundada l’any 1939 amb seu a l’actual celler i que posteriorment es convertí en la cambra agrària local entre 1977 i 1994.

Aquesta germandat,  ja entrats els anys 60, cedeix l’ús de l’edifici a la iniciativa privada per instal·lar-hi un cinema, que prenia el relleu a les antigues projeccions de la rectoria.

Poc després de la mort del dictador els hereus d’aquells homes que van fundar el sindicat, inicien infructuosament una sèrie de procediments per recuperar la titularitat. Les dificultats amb les que es troben fan que finalment l’edifici passi a titularitat municipal.

El cinema funciona fins l’any 90, moment en que s’inauguren les noves instal·lacions del Casal, amb la nova sala.

L’edifici entra en l’oblit, fent funcions de magatzem municipal,  fins a l’actualitat.  Ara és el moment de potenciar la seva recuperació per a al poble i dignificar la seva memòria.

 Les  parets del Progrés encara ens parlen d’aquells homes que van creure en una terra més justa.