Població agrícola

Ullastrell, a principis del segle XX, era una població bàsicament agrícola. De fet, sempre ho havia estat, i es beneficiava d’un entorn d’expansió industrial, centrat en el tèxtil. Aquesta expansió afavoria que la munió d’obrers que nodrien les fàbriques dels voltants necessitessin dels productors dels pobles veïns per omplir els respectius rebosts. Aquest fet farà que la pagesia d’Ullastrell tingui una important presència en mercats de la zona, com els de Terrassa.

No obstant, el principi de segle no va ser fàcil, ja que la plaga de fil·loxera de finals del XIX havia afectat greument el principal cultiu del poble, la vinya. Aquesta important tradició viticultora queda reflectida en la figura d’en Miquel Rodó Amat, fill d’Ullastrell i un del més grans exportadors de vi catalans a finals del segle XIX. No obstant, degut a les successives crisis del sector, la vinya anirà cedint terreny davant l’arbre fruiter i d’altres cultius.

La propietat de la terra, com a la resta de Catalunya, restava en molt poques mans, deixant la major part dels treballadors del camp sotmesos a diferents tipologies de contractes d’arrendament desfasats. Parcers, Masovers, Rabassaires… treballaven la terra subjectes a aquestes condicions.

Especialment important a les zones vitivinícoles era el contracte de Rabassa morta, contracte d’arrendament emfitèutic que vinculava l’explotació de la terra a la supervivència de més d’una tercera part de les vinyes originals, quedant extingit en morir dues terceres parts d’aquestes. Això va provocar nombroses disputes entre propietaris i rabassaires ja a finals del segle XVIII

Aquests tipus de contractes van ser devastadors amb els rabassaires a causa de la fil·loxera de finals del XIX i posteriorment, cap als anys 20, amb la nova crisi del sector.

Tot això va originar que, aprofitant la tradició sindical agrària catalana, nasqués l’any 1923 la Unió de Rabassaires de la mà d’Amadeu  Aragay, Francesc Riera i Lluís Companys. Aquest últim també es va fer càrrec de La Terra, publicació periòdica del sindicat. En aquests instants inicials la vinculació entre ERC i la unió fou clara.

Sota el lema “La terra per a qui la treballa”, la unió dugué a terme una important campanya i es va consolidar a les comarques de l’entorn de Barcelona (Vallès, baix Llobregat, Maresme…).

L’any 1937 es fusionarà amb altres sindicats agrícoles per formar la Federació de sindicats agrícoles, unificant en un sol ens tot el moviment sindical pagès català.